Inici / Cronologia / Sentència BdA de 27/02/2002
Parts: P3, S.A. c/ GOVERN
A la vila d'Andorra la Vella, 27 de febrer de 2002
Pere Pastor Vilanova, Batlle Ponent,
Antoni Fiñana Pifarré, Batlle,
David Moynat Rossell, Batlle.
TRIBUNAL DE BATLLES, Secció Administrativa.
Vistos per aquest Tribunal els presents autes, amb el núm. de causa AD-052-1/2001, instruïts a instància de la societat "P3, S.A.", representada per la procuradora Sra. Carme Solà Molero, en els que apareix com a part demandada el M.I. Govern d'Andorra, representat per la procuradora Sra. Pilar Martínez Mosquera; i versant el procés sobre la demolició d'un edifici.
1r.- La part demandant va interposar en temps i forma demanda jurisdiccional contra la decisió tàcita del Govern de la sol·licitud de demolició d'un edifici presentada l'11 de gener del 2001, tot sol·licitant la declaració de no conformitat a dret de la denegació així con el reconeixement del seu dret a l'enderrocament de l'immoble de referència, segons els fets i les argumentacions següents:
Que era propietària de l'hotel "Rosaleda" d'Encamp. Que la sol·licitud d'enderroc de l'esmentat edifici va ésser autoritzada pel Comú d'Encamp el 12 de juliol del 2000, però que la petició formulada prop del Govern havia estat denegada implícitament.
2n.- Acordada la incoació de l'expedient per Providència de data 7 de maig del 2001, se li donà el tràmit previst a la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, modificada per la Llei Transitòria de Procediments Judicials, publicant el corresponent Avís en el Butlletí Oficial del Principat; sol·licitant i rebent en el termini legalment previst l'expedient administratiu original; i formulant la demandada, en el mateix termini, contestació a la demanda en el sentit de recollir les excepcions de manca de legitimació activa i de litisconsorci actiu necessari i subsidiàriament sobre el fons de desestimar en tots els seus termes la petició deduïda per la societat actora, segons els fets i les al·legacions següents:
Que formulava les següents excepcions: manca de legitimació (activa) de l'agent ja que no era plena propietària de l'hotel "Rosaleda". Que per escriptura pública del 15 de setembre de 1984 es va crear un cens que reservava el domini útil de l'immoble al Sr. Pere Puigsubirà Tarridas i el domini directe al Sr. Antoni Picart González. Que per tant, la casa no podia ésser enderrocada sense l'autorització del Sr. Picart. Que "P3, S.A." no podia actuar ni en fase administrativa ni en fase jurisdiccional. Que de la mateixa manera, la Sra. Puigsubirà no podia actuar en nom de "P3, S.A." puix registralment ni en era la presidenta ni podia actuar en nom d'ella. Que els poders que en el seu moment va acordar el Sr. Pere Puigsubirà Tarridas a la procuradora que constava en la portada de la demanda no eren acreditats i que de totes maneres havien quedat sense efecte per defunció de l'atorgant. Que interposava igualment l'excepció de manca de litisconsorci actiu necessari en la persona del Sr. Antoni Picart Sánchez (hereu del Sr. Antoni Picart González) en ésser afectat per la demolició i de la societat "Construcció Roca, S.A." ja que havia estat sempre en fase administrativa la peticionària.
Quant al fons, exposava que l'hotel "Rosaleda" era d'un gran interès cultural en ésser molt significatiu de l'arquitectura del segle XX. Que formava part de l'inventari de béns culturals elaborat pel Departament de Cultura. Que atès el seu valor, es van mantenir converses amb la presumpta propietat i el Comú d'Encamp per evitar una pèrdua irremeiable. Que l'Estat havia de vetllar per la conservació del patrimoni segons l'article 34 de la Constitució i l'article 2 de la Llei de protecció del patrimoni cultural-natural d'Andorra del 9 de novembre de 1983. Que l'hotel "Rosaleda" era susceptible de considerar-se com a patrimoni cultural d'Andorra. Que el projecte d'enderroc no respectava les previsions de l'article 6.2.1 i de l'annex A-3 del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny del 7 de març de 1990. Que l'edifici es trobava afectat par la possible incoació d'expedient de declaració com a monument a formar part del catàleg del patrimoni nacional. Que el "Projecte de reforma i ampliació de l'hotel Rosaleda" com el projecte de construcció d'un nou edifici plantejaven problemes legals, raó per la qual s'havia intentat de possibilitar l'ampliació juntament amb el mateix aprofitament urbanístic que fins aleshores.
3r.- Que l'agent va contestar les excepcions en el sentit de desestimar-les totes. Que en primer lloc insistia en l'aportació par part del Govern de l'original de l'acord del Govern que acordava la pròrroga del termini per respondre a la petició de l'11 de gener del 2001 i en la qual hi figurava la signatura de Sra. Puigsubirà com a recepcionadora. Que al Govern no podia anar contra els seus propis actes puix amb anterioritat havia admès la legitimació de "P3, S.A." i de la Sra. Puigsubirà com a la seva representant. En relació amb la constitució d'un cens sobre l'edifici, el principal dret del censalista era el cobrament d'una pensió de forma perpètua. Que la figura de l'emfiteusi concedia uns drets amplíssims a l'emfiteuta que comprenien els de disposar. Que la intervenció de la Sra. Puigsubirà no era negada per "P3, S.A." i per tant la seva actuació quedava en aquell moment subsanada. Que de totes maneres, la demanda jurisdiccional era formulada per una procuradora actuant en nom de "P3, S.A.". Que la mort del signatari dels poders no en extingia els seus efectes car actuava com a mandatari d'una persona jurídica. Que l'escriptura de representació havia estat aportada per la procuradora. Que no resultava acreditat el successor en els drets del Sr. Antoni Picart González, i que si alguna persona es podia considerar interessada, podia haver comparegut com a adherent. Que "Construccions Roca, S.A." havia estat una simple mandataria de "P3, S.A." per realitzar la tramitació. Que l'immoble no formava part del catàleg de béns a protegir i la seva senzilla inclusió en una "fitxa" no era suficient per refusar la seva petició.
4t.- Rebut el plet a prova, es portà a efecte tota la que fou declarada pertinent pel Batlle Ponent, amb el resultat que figura en els documents de prova adjunts als autes.
5è.- Declarat conclòs el període de prova, es donà trasllat dels autes a les parts per tal de formular escrits de conclusions, presentats dins del termini legal, en els quals les parts reiteraven les seves pretensions, tot i afegint l'agent que havia presentat un projecte d'enderroc i no de construcció i que no li era d'aplicació el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquen l'estat actual del terreny. Quant al Govern, reiterava que la Sra. Puigsubirà havia omès el contingut de l'article 108 del Codi de l'Administració i de l'article 9.2 del Reglament de societats i que la comunicació de la pròrroga del termini era un acte de pur tràmit.
Acte seguit, quedava el plet preparat per a deliberació i decisió.
6è.- En la substanciació del plet s'han observat les prescripcions legal aplicables.
PRIMER.- El Tribunal de Batlles és competent per a conèixer el present plet, d'acord amb allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
SEGON.- La demanda origen del present plet pretén l'anul·lació de la decisió tàcita del Govern en relació amb la sol·licitud d'enderroc de l'hotel "Rosaleda" presentada per la societat "Construccions Roca, S.A." l'11 de gener del 2001, i per tant la declaració del dret a demolir.
La representació de Govern s'oposa a les pretensions de l'adversa tot interposant les excepcions de manca de legitimació activa de "P3, S.A." i de la Sra. Puigsubirà, i de manca de litisconsorci actiu necessari en la persona del Sr. Antoni Picart González i de la societat "Construccions Roca, S.A.". Subsidiàriament, i quant el fons, sol·licita la seva desestimació en entendre que la súplica era contrària a l'article 34 de la Constitució, a la Llei de protecció del patrimoni cultural-natural d'Andorra del 9 de novembre de 1983 i al Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny del 7 de març de 1990.
TERCER.- El litigi entre les parts apareix quan el Govern desestima tàcitament la seva petició de demolició mentre que el Comú d'Encamp la va estimar el 12 de juliol del 2000 i que durant aquell interval de temps la propietat -malgrat sembla ser que volia preservar els elements singulars de la construcció- no va trobar una solució de compromís amb les autoritats concernides.
El Tribunal vol fer avinent a la representació del Govern que no es pronunciarà sobre els nous mitjans de dret (article 108 del Codi de l'Administració i 9.2 del Reglament de societats) introduïts sorpresivament en fase de conclusions puix podrien vulnerar el principi d'igualtat d'armes i situar alhora l'agent en indefensió.
Tanmateix, l'aportació, juntament amb l'escrit de conclusions del Govern, de la còpia (i no de l'original reclamada) de la decisió del Govern de prorrogar la instrucció de la petició de demolició resulta suficient a criteri d'aquest òrgan jurisdiccional a efectes d'autenticitat, i sense que hagi aparegut necessari un nou torn de conclusions suplementàries puix les parts han tingut l'ocasió de manifestar-se sobre el seu abast.
QUART.- Cal en un primer temps estudiar la pertinença de les excepcions invocades. Escau d'antuvi desestimar l'excepció de manca de legitimació activa de l'agent. En efecte, les parts dissenteixen en l'abast dels drets del titular del domini útil de l'hotel "Rosaleda" puix, segons el Govern, no és aquell competent per decidir sobre l'enderroc de l'edifici. En dret andorrà, el titular del domini útil ostenta drets amplíssims i propers a les facultats inherents al dret de propietat, com en particular les de constituir servituds i hipoteques, d'arrendar o de deixar en usdefruit la cosa, de cedir el contracte d'emfiteusi ... Això no obstant, aquests drets troben el seu límit en la prohibició del titular del domini útil (en aquest cas l'agent) de destruir o de causar la pèrdua del predi o de l'immoble en emfiteusi (Instituta 3, 24, 3). Així, no es pot considerar que la demolició suposi aquí la desaparició de la garantia del titular del domini directe puix el propi Govern ha indicat la voluntat de l'agent d'ampliar o bé de reconstruir un nou hotel amb més capacitat (folis 80 a 82).
Tampoc pot prosperar l'al·legada manca de legitimació activa de la Sra. Puigsubirà puix no és part en el present litigi que oposa la persona jurídica "P3, S.A.", representada per la procuradora Sra. Carme Solà Molero, al Govern. Sobre els poders conferits a la procuradora de "P3, S.A.", no existeix tampoc la pretesa insuficiència o il·legalitat d'aquests (qual excepció no ha estat invocada) puix per Providència del 7 de maig del 2001 (folis 47 i 48) la procuració va ésser examinada per la Secretària del Tribunal, que és fedatària pública judicial, i retornada a la representant de "P3, S.A.", i per tant l'apoderament s'ha de presumir totalment vàlid fins a prova contrària sense que la representació del Govern hagi sol·licitat una nova exhibició dels poders.
Resulta sorprenent que la part demandada interposi amb caràcter principal alhora l'excepció de manca de legitimació activa de l'agent i la de manca de litisconsorci actiu necessari del Sr. Antoni Picart González (titular del domini directe) i de la societat "Construccions Roca, S.A." que havia presentat, per compte de l'agent, la sol·licitud d'enderroc. En tot cas, les consideracions esgrimides més amunt sobre les facultats del titular del domini útil fan innecessària la presència del Sr. Picart i sense que fins a la data l'interessat (o hereus) hagi demanat la seva intervenció en el plet.
Finalment, el mateix tracte s'haurà de reservar a "Construccions Roca, S.A." (mer mandatari -possiblement verbal- de l'agent) puix el litisconsorci actiu necessari consisteix en la necessària presència d'una pluralitat de demandants en un mateix procés per raó del seu caràcter únic i indivisible, i s'ha de considerar que la litis ha quedat correctament estructurada ja que l'acte administratiu impugnat no afecta directament a "Construccions Roca, S.A.", la qual només manté relacions privades amb l'agent.
CINQUÈ.- Sobre el fons, cal insistir en el fet que la demanda de l'11 de gener del 2001 concerneix una demolició i en conseqüència són inútils les consideracions del Govern quant a les mancances de l'ulterior projecte constructiu. En tot cas, caldrà admetre que els raonaments jurídics del Govern són legítims però insuficients per desestimar la sol·licitud d'enderroc. Així, l'article 34 de la Constitució -inclòs en el capítol V del títol II- no és d'aplicació directa com ho són els drets i llibertats dels capítols III i IV sinó que el seu contingut "conforma" o inspira la legislació i l'acció dels poders públics (article 39.3 de la Carta). Quant a la Llei de protecció del patrimoni cultural-natural d'Andorra del 9 de novembre de 1983, és tracta d'una norma general "marc" i que més enllà del seu caràcter molt genèric no és aquí invocable puix l'hotel "Rosaleda" no ha merescut encara la qualificació de "Patrimoni cultural" en els termes del seu article 4 i que es confereix després d'una tramitació reglada. És més, la Disposició final segona de l'esmentada llei fa remissió a l'adopció posterior, mitjançant llei, de les "mesures de protecció dels béns inclosos en el catàleg del Patrimoni Nacional que comportin càrregues, gravamens o limitacions de drets als particulars", ço que no ha tingut encara lloc al nostre parer. En darrer lloc, tampoc es denota infracció a l'article 6.2.1 i a l'annex A-3 del Reglament par a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny del 7 de març de 1990. En efecte, el Govern adoleix vicis en el contingut de la sol·licitud de l'11 de gener del 2001 pel que fa a l'absència de "referència explícita" als punts següents (veure foli 66):
a) Indicació de la propietat dels terrenys on es preveu dur a terme l'activitat. Quan el titular de l'explotació no coincideixi amb el propietari, en el contracte entre ambdues parts figurarà l'acceptació per part d'aquest últim dels termes d'execució del Programa de Restauració i del període de garantia. Aquesta circumstància haurà d'ésser acreditada en el Programa.
b) Servituds civils, de pas, etc. i altres drets que afectin els terrenys en qüestió.
f) Afectació, si és el cas, per la declaració o per la incoació d'expedient de declaració, a l'empara de la legislació del Patrimoni Històrico-Artístic.
El Govern entén que en la petició apareixia com a propietària la Sra. Puigsubirà i que no es feia esment de cap servitud o altra càrrega ni de l'afectació de l'edifici per la legislació del patrimoni artístic. Doncs bé, és cert que en la "sol·licitud de permís d'obres" (foli 75) consta la signatura de la Sra. Puigsubirà però no obsta que hi figura igualment la menció "P3, S.A. (propietat)". Pel que fa a l'existència de càrregues no cal oblidar el principi general del dret segons el qual la propietat es presumeix lliure de gravamens i quant a la eventual declaració de "Patrimoni cultural", aquella situació havia d'ésser coneguda pel propi Govern. En tot cas, pel que fa als dos primers extrems (que tampoc eren fonamentals), l'Administració, enlloc de silenciar les seves motivacions, havia de "requerir al sol·licitant perquè en un termini suficient justifiqués els extrems que ... fossin necessaris. En no fer-ho d'aquesta manera, s'infringeix el que disposa l'article 107 in fine del Codi de l'Administració, que obliga les administracions públiques a respectar les mesures d'instrucció dels expedients, i en concret per aquest cas: a) el que disposa l'article 114 respecte als complements d'informació que siguin necessaris per a la formació de la decisió administrativa; b) el que disposa l'article 117 respecte a la possibilitat de l'interessat d'aportar documents, proves i informacions que siguin necessaris; c) el tràmit d'audiència que estableix l'article 120 que permet a l'interessat d'al·legar allò que estimi convenient per a la resolució de l'afer, abans de dictar-se la resolució definitiva" (sentència del Tribunal administratiu i Fiscal del 12 de juny de 1992). Però aquests tràmits no es van dur a terme i ha estat necessària endemés la producció d'un litigi par comprovar que "P3, S.A." és apta per demanar la demolició de l'hotel "Rosaleda", que l'edifici és lliure de servituds (folis 31 a 33) i que l'Administració era perfectament coneixedora de l'interès arquitectònic de l'immoble. Per tot l'exposat escau anul·lar el refús tàcit del Govern i atès que la petició de demolició és conforme als criteris legals, autoritzar "P3, S.A." a dur a terme el projecte.
Vistos els articles citats, i els restants de general aplicació,
PRIMER.- Estimar la demanda promoguda per la societat "P3, S.A.", registrada en el Llibre de Protocol amb el núm. AD-052-1/2001.
SEGON.- Declarar que el refús tàcit del Govern en relació amb la sol·licitud presentada per "Construccions Roca, S.A." l'11 de gener del 2001, no és ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i par tant anul·lar-lo.
TERCER.- Declarar el dret de l'agent a l'enderrocament de l'immoble objecte de l'autorització examinada en el present procediment.
Contra aquesta Sentència podrà interposar-se recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en el termini de tretze dies (13 dies) hàbils, comptadors des del dia següent a la data de notificació de la present.
Així per aquesta Sentència el Tribunal de Batlles, ho pronuncia, mana i signa.
Tornar a la cronologia.
Anar a la sentència en apel·lació del Tribunal Superior de Justícia de 19/09/2002.
Copyright © P3 S.A. 2002-2004. Reproducció prohibida. Es reserven tots els drets.
Hotel Rosaleda, Rosaleda i el logotip són marques registrades.
Prohibit el seu ús sense autorització.
Disseny i realització:
A4 Assessors
