Inici / Cronologia / Decret de Govern de 18/12/2002
Atès que el Govern, en la sessió del 6 de novembre del 2002, va aprovar el Projecte de llei del patrimoni cultural d'Andorra i que aquest Projecte de Llei ja es troba a tràmit parlamentari davant el Consell General, havent estat publicat al Butlletí del Consell General núm. 62/2002 de data 22 de novembre del 2002, Atès que, com a mesura cautelar d'acord amb les previsions contingudes en la projectada Llei referents al règim de protecció de béns immobles d'interès cultural i les normes i criteris sobre les intervencions en els béns esmentats, s'estima oportú suspendre provisionalment l'atorgament de determinades llicències d'obres que podrien fer inviables o frustrar irreversiblement les disposicions contingudes en el projecte de Llei,
A proposta del ministre de Cultura el Govern, en la sessió del dia 18 de desembre del 2002,
Queda suspès provisionalment i cautelarment, durant el termini d'un any a comptar de la data de publicació del present Decret, l'atorgament de llicències d'enderrocament o de qualsevol tipus d'obra, intervenció o actuació en els béns immobles d'interès cultural que figuren en annex.
El Govern, a proposta del ministre titular de Cultura, podrà suspendre cautelarment durant el mateix termini d'un any a comptar de la data de publicació del present Decret l'enderroc o qualsevol obra, intervenció o actuació en béns immobles que siguin susceptibles de ser catalogats o declarats com d'interès cultural a l'empara del Projecte de llei del patrimoni cultural d'Andorra, que ha estat aprovat pel Govern i admès a tràmit parlamentari davant del Consell General.
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Andorra la Vella, 18 de desembre del 2002
Marc Forné Molné
Cap de Govern
La llista d'edificis i de construccions d'interès cultural que es detallen a continuació presenta una selecció d'elements representatius de l'arquitectura andorrana del segle XX i, més concretament, de l'arquitectura anomenada de granit i del moviment modern que neixen, ambdós, durant la primera meitat del segle XX.
Ràdio Andorra
Ubicació: la Bartra, Encamp
Aquest edifici data de l'any 1938 i va ser concebut per acollir el primer centre
emissor de Ràdio Andorra. Construït majoritàriament amb granit, la seva
concepció formal, força eclèctica, empra formes arquitectòniques inspirades en
edificis del país, com ara la torre de planta circular amb finestres geminades
d'estil neoromànic, les torretes, els matacans, els balcons, etc. La façana
principal recorda la d'una masia catalana.
L'edifici de Ràdio Andorra destaca dins del conjunt de l'arquitectura de granit
pel seu sincretisme i per ser un testimoni indiscutible de la història de la
radiodifusió a Andorra.
Hotel Carlemany
Ubicació: avinguda Carlemany, núm. 4. Escaldes-Engordany
Les obres de construcció d'aquest establiment hoteler s'inicien l'any 1948.
Utilitza com a material el granit disposat en forma de niu d'abella força irregular.
Aixecat a partir d'una marcada planta rectangular, és un volum arquitectònic
d'importants dimensions, que destaca en el paisatge urbà d'Escaldes. Està
format per una planta baixa, tres pisos destinats a habitacions i golfes
caputxines. D'aquesta construcció cal comentar el marcat sentit estètic de la
façana principal, definida per la composició simètrica i l'alternança de finestres i
balconades. Les finestres s'obren a partir d'arcs de mig punt i estan
emmarcades per maó; la combinació d'aquests dos materials (maó i granit)
crea un joc visual que contribueix a l'embelliment estètic de l'edifici.
L'Hotel Carlemany és un dels exemplars més representatius de l'anomenada
arquitectura de granit i s'inscriu dins del conjunt dels hotels balnearis.
A més dels valors arquitectònics, destaca per ser un dels testimonis del
naixement d'una nova economia centrada en els serveis i el sector terciari que
aprofita, a més, l'auge del turisme termal.
Hotel Valira
Ubicació: avinguda Carlemany, núm. 37. Escaldes-Engordany
Establiment hoteler de l'any 1933 projectat per l'arquitecte benedictí Celestí
Gusí, seguidor de Puig i Cadafalch. Té una planta rectangular amb cinc pisos i
coberta a dues vessants; destaquen les tres llucanes i les obertures
emmarcades amb arcs de mig punt de la planta baixa. El material utilitzat a
l'exterior és el granit disposat en forma de niu d'abella irregular. La història de
l'edifici es remunta a la dècada dels anys 1930 quan els monjos de Montserrat
van promoure diversos edificis a la zona d'Escaldes (el garatge Valira, l'Escola
Meritxell i l'Hotel Valira amb la seva pèrgola) sota el nom de Cultural
Andorrana, SA, amb objectius educatius i de gestió de l'aigua termal.
L'Hotel Valira és un exemple rellevant de l'arquitectura de granit per la seva
qualitat arquitectònica. A més, té el valor de ser un dels establiments hotelers i
termals més antics d'Andorra que continua tenint l'ús per al qual va ser
concebut. També és un testimoni valuós de la presència dels monjos de
Montserrat a Andorra.
Hotel Rosaleda
Ubicació: avinguda Copríncep Francès, núm.13. Encamp
L'edifici data de l'any 1943 i va ser projectat per l'arquitecte català Adolf
Florensa, aleshores arquitecte municipal de Barcelona. L'autor li atorga un cert
aire neoclàssic a causa de la influència del noucentisme, moviment cultural
català nascut com a resposta als excessos modernistes, que pretenia un retorn
a les formes més clàssiques. El material utilitzat és el granit disposat en niu
d'abella irregular.
L'Hotel Rosaleda és un dels edificis més remarcables de l'arquitectura de granit
tant per la seva qualitat arquitectònica com per ser un dels primers edificis
hotelers en què existeix una clara voluntat d'oferir a la clientela el màxim
confort. L'Hotel Rosaleda va marcar, sens dubte, un model a seguir en l'oferta
hotelera del país. En aquest sentit es pot considerar que l'Hotel Rosaleda és un
testimoni de gran valor dins de la història del turisme a Andorra.
Casa Duró
Ubicació: avinguda Carlemany, núm. 91. Escaldes-Engordany
Aixecada als anys 1930, la casa Duró és un edifici plurifamiliar construït
totalment en granit i que destaca pel seu important volum. Seguint l'orientació
de l'avinguda Carlemany, la seva façana presenta diversos elements
característics de l'arquitectura de granit com són els arcs de mig punt a les
finestres centrals, els arcs rebaixats a les obertures de les botigues, les llindes
rectangulars adovellades, els carreus esquadrats als angles, el parament
irregular en granit i la mansarda central a la coberta.
La casa Duró constitueix
un dels exemples més significatius de l'aplicació de l'anomenada arquitectura
de granit a la construcció d'un edifici plurifamiliar, i popularitza aquesta mena
de construccions. A la vegada presenta el valor de ser de les primeres
edificacions en què s'abandona el model de casa unifamiliar propi de
l'arquitectura tradicional del país per passar a adoptar-se un nou model de
casa, desenvolupada en alçada i destinada a acollir diverses unitats familiars i
amb establiments comercials a planta baixa, d'acord amb el procés de
modernització que s'inicia a Andorra els anys quaranta i cinquanta.
Casa Lacruz
Ubicació: avinguda Carlemany, núm. 61. Escaldes-Engordany
Construcció del 1940-41 dissenyada per Josep Puig i Cadafalch (1867-1956),
pensador, professor, arquitecte, historiador i polític català, reconegut com un
dels exponents del moviment modernista a Catalunya i del primer noucentisme.
L'edifici no s'ubica dins de cap època concreta de la seva evolució com a
arquitecte, sinó en l'etapa del final del seu exili (1936-42). L'edifici sintetitza les
formes de la seva trajectòria històrica pel que fa a l'ordenació de les façanes
amb l'ús de materials locals, com la pedra de granit disposada en forma de
paredat de cap serrat o de niu d'abella escapçat, fruit de l'observació estudiada
dels edificis propers i coetanis construïts a Escaldes; així com l'ús equilibrat de
recursos arquitectònics com balconades, balcons, finestres, tribunes i llucanes
que atorguen a l'edifici singularitat pròpia.
La casa Lacruz és, doncs, un edifici que destaca dins de l'arquitectura de granit
per la seva concepció formal i per haver estat dissenyat per l'arquitecte Puig i
Cadafalch.
Antiga Vegueria Francesa
Ubicació: avinguda Meritxell, núm.13-15. Andorra la Vella
És un edifici de caràcter plurifamiliar, construït els anys 1930, que organitza la
seva façana seguint les característiques de l'arquitectura de granit. Segueix uns
paràmetres propis de l'època en què va ser construït que trenquen amb els
models de construcció de l'arquitectura tradicional vigent fins llavors: obertures
en arc de mig punt, balcons de peanya consistent en una peça de granit
arrodonida, tribuna central sobresortint, carreus esquadrats als angles i a
l'entorn de les obertures.
Aquest edifici constitueix un testimoni important del
corrent de l'arquitectura de granit i té també el valor històric d'haver estat la
primera seu de la Vegueria Francesa establerta de forma fixa a l'interior del
país.
Casa Felipó
Ubicació: avinguda Meritxell, núm. 9. Andorra la Vella
Edifici de l'any 1948 de l'arquitecte barceloní Agustí Borrell Sensat, construït
per Josep Mariné Mèlich, constructor d'Escaldes. Projecte de vuit plantes amb
entresòl i planta baixa que va causar un important impacte en l'arquitectura del
moment per la seva verticalitat i la seva fesomia cosmopolita, així com per la
introducció d'un element nou: l'ascensor.
L'aparell barreja l'ús de la pedra de granit en la versió de niu d'abella fins a la
darrera planta on s'escapça fent-se més irregular dins d'una composició del tot
simètrica amb la proliferació de tribunes circulars i l'alternança de finestres,
torretes, arquacions, etc.
La casa Felipó constitueix, per tant, un testimoni rellevant dins del corrent de
l'arquitectura de granit d'Andorra per les seves qualitats arquitectòniques i
formals.
Pont de Sassanat, presa i casa de Ràmio
Ubicació: vall del Madriu, Escaldes-Engordany
La captació d'aigües per part de l'empresa FHASA a la vall del Madriu els anys
quaranta va comportar l'edificació d'una sèrie de construccions que suposen
una adaptació de l'arquitectura de granit a l'alta muntanya. La primera és el
pont de Sassanat, a la part baixa de la vall, construcció en arc que empra com
a material el granit, i travessa el riu Madriu a la part baixa de la vall. L'altra
edificació és la mateixa presa de la captació amb el frontal fet de carreus de
granit, i en tercer lloc, la casa destinada a residència del guarda de la presa
que es caracteritza per la seva coberta en volta de canó.
En conjunt es tracta de tres exemplars altament il·lustratius de l'adaptació de
l'arquitectura d'alta muntanya als nous corrents estilístics, que a la vegada són
un testimoni de la intervenció humana en el seu entorn natural, en aquest cas
la vall del Madriu.
Antiga clínica Vilanova
Ubicació: plaça Rebés, núm.1, Andorra la Vella
Edifici situat en l'angle que separa les places Príncep Benlloch i Rebés. La
seva construcció es va iniciar a finals dels anys trenta, però no es va acabar
fins ben entrada la dècada del 1940 seguint les línies de l'arquitectura de granit.
Es tracta d'una construcció quadrangular, de cinc plantes, amb la coberta de
quatre vessants. Les tres primeres plantes estan bastides totalment amb
parament de granit, disposat en forma de niu d'abella a la planta baixa i en
filades rectangulars en els pisos superiors. A la planta baixa les obertures tenen
la llinda en arc de mig punt, mentre que als pisos les finestres estan tancades
per una llinda rectangular sobre la qual un element decoratiu imita un arc de
descàrrega.
A més de constituir un exemplar destacat de l'arquitectura de granit, presenta
l'interès històric d'haver estat el primer edifici del país concebut com a edifici
hospitalari.
Casa Farràs
Ubicació: avinguda Meritxell, núm. 69. Andorra la Vella
La casa Farràs va ser dissenyada i construïda, entre els anys 1952-56, per
l'eminent arquitecte català Josep Maria Sostres (1915-1984), mestre
internacionalment reconegut del moviment modern. Es tracta d'un edifici
unifamiliar amb planta baixa i dos pisos.
La casa Farràs, a més de ser un edifici
d'autor, és sens dubte un dels edificis més representatius del moviment modern
a Andorra.
Consulteu la cronologia.
Copyright © P3 S.A. 2002-2004. Reproducció prohibida. Es reserven tots els drets.
Hotel Rosaleda, Rosaleda i el logotip són marques registrades.
Prohibit el seu ús sense autorització.
Disseny i realització:
A4 Assessors
